Et donen una oració llarga amb que, quan i perquè repartits per tot arreu, i no saps ni per on començar. És normal: les subordinades fan por perquè sembla que cal memoritzar una llista interminable. La bona notícia és que amb un mètode de tres passos pots resoldre’n la majoria sense saber-te cap llista de memòria.
El mètode: comptar, delimitar i substituir
Primer, compta els verbs conjugats. Cada forma verbal conjugada és una oració. Si en tens dues o més, estàs davant d’una oració composta. Els infinitius i els gerundis, sols, no compten tan clarament, així que comença pels conjugats.
Segon, delimita la subordinada. És el tros d’oració que depèn d’un altre i no s’aguanta sol. Busca la paraula que l’obre (que, quan, on, perquè, si) i marca fins on arriba el seu verb i els seus complements.
Tercer, aplica la prova de substitució. Canvia la subordinada per una paraula i mira què et queda bé:
| Si la pots substituir per… | Tipus | Funció habitual |
|---|---|---|
| això (o ho) | Substantiva | Subjecte, CD, CI, atribut… |
| el qual, la qual, els quals, les quals | Adjectiva | Complement del nom |
| Un adverbi (allà, aleshores, així) | Adverbial | Complement circumstancial |
Substantives: es poden canviar per això
La substantiva fa de nom dins l’oració principal. Si hi pots posar això i l’oració continua tenint sentit, ho tens.
1. Vull que vinguis a casa. Substitueixo: Vull això. És una substantiva i fa de complement directe de vull. Fixa’t que el verb de la principal és vull i el de la subordinada és vinguis.
2. Que hagis suspès em preocupa. Substitueixo: Això em preocupa. Aquí la subordinada és el subjecte de preocupa. Per això el verb va en singular, tot i que la subordinada sembli llarga.
Adjectives: es poden canviar per el qual
La subordinada adjectiva modifica un nom que ja has trobat. Aquest nom s’anomena antecedent, i el relatiu que hi fa referència. La prova és posar el qual o la qual en lloc de que.
3. El llibre que m’has deixat és molt bo. Substitueixo: el llibre el qual m’has deixat. Funciona, així que és una adjectiva que complementa llibre.
4. La noia que viu al costat estudia medicina. Substitueixo: la noia la qual viu al costat. És adjectiva i l’antecedent és la noia.
5. Els que han vingut són els meus amics. Aquí el relatiu no té antecedent explícit, perquè el nom ha desaparegut. Ho trobaràs explicat a subordinada adjectiva substantivada: té forma d’adjectiva però fa de nom, com en aquest cas.
Adverbials: es poden canviar per un adverbi
La subordinada adverbial indica una circumstància: lloc, temps o manera. Si la pots substituir per allà, aleshores o així, és una adverbial pròpia.
6. Quan arribis, truca’m. Substitueixo: Aleshores, truca’m. És adverbial de temps, la mateixa idea que veuràs a l’oració temporal.
7. Vivim on treballa el meu pare. Substitueixo: Vivim allà. Adverbial de lloc, fàcil de reconèixer perquè respon a on.
8. Ho vaig fer com em vas dir. Substitueixo: Ho vaig fer així. Adverbial de manera.
Les adverbials impròpies
Algunes adverbials no es poden substituir per un adverbi. Són les causals, finals, condicionals, concessives i consecutives, i les has de reconèixer pel sentit i per la conjunció que les introdueix:
| Tipus | Conjunció | Exemple |
|---|---|---|
| Causal | perquè, com que | Estudio perquè vull aprovar |
| Final | per tal que, perquè | Estudio perquè aprovis |
| Condicional | si | Si estudies, aprovaràs |
Compte amb perquè. Pot ser causal (estudio perquè vull aprovar, respon a per què?) o final (t’ho explico perquè ho entenguis, respon a per a què?). Fixa’t en el mode del verb: amb indicatiu sol ser causal, amb subjuntiu sol ser final.
Errors freqüents
No tot que és una subordinada adjectiva. Pot ser una conjunció que introdueix una substantiva (vull que vinguis) o un relatiu (el llibre que…). Per això la prova de substitució és millor que mirar la paraula.
No oblidis que una subordinada pot tenir altres subordinades dins. Quan l’oració és molt llarga, ves de dins cap enfora o de fora cap endins, però sempre un verb cada vegada.
Practica ara
Agafa tres oracions del llibre i fes això per escrit: subratlla tots els verbs, tanca amb claudàtors cada subordinada i escriu al costat si l’has pogut substituir per això, el qual o un adverbi. Quan hagis acabat, comprova-ho amb l’analitzador sintàctic amb IA en català, que és gratuït. Primer a mà, després l’eina, i les subordinades deixaran de fer-te por.