MiSintaxis MiSintaxis Google Play

L'oració subordinada adverbial

L'oració subordinada adverbial, o les subordinades adverbials, en plural, expressa una circumstància de la principal, com un complement circumstancial.

Es divideixen en dos grans grups. ADVERBIALS PRÒPIES: les que poden substituir-se per un adverbi, de temps («quan arribis» → llavors), de lloc («on vius» → allà) i de manera («com et vaig dir» → així). ADVERBIALS IMPRÒPIES: les que NO se substitueixen per un adverbi, causals, finals, condicionals, concessives, consecutives i comparatives.

Com identificar-lo

Prova de les pròpies: substitueix la subordinada per «llavors», «allà» o «així». Si funciona, és adverbial pròpia. «Hi aniré quan acabi» → «Hi aniré llavors» ✓.

Exemples

Analitza la teva pròpia oració en català, gratis i a l'instant, en caixetes o en arbre. L'analitzador de MiSintaxis entén les oracions complexes: subordinades substantives, de relatiu i adverbials, coordinades i comparatives.

Obrir l'analitzador sintàctic Practica ambGoogle Play

Preguntes freqüents

Quins tipus hi ha?
Pròpies (temps, lloc, manera, substituïbles per un adverbi) i impròpies (causals, finals, condicionals, concessives, consecutives i comparatives).
Què són les adverbials pròpies?
Les que equivalen a un adverbi: de temps (quan), de lloc (on) i de manera (com). Es comproven substituint-les per «llavors», «allà» o «així».
I les impròpies?
Les que expressen relacions lògiques (causa, finalitat, condició, concessió, conseqüència, comparació) i no admeten la substitució per un adverbi.