MiSintaxis MiSintaxis Google Play

L'oració final

L'oració final, o les oracions finals, en plural, expressa el propòsit o la finalitat de l'acció de la principal. Aquí tens la definició, els nexes i 10 exemples resolts.

Fa servir «perquè» + subjuntiu, «per tal que», «a fi que». Quan el subjecte de les dues accions coincideix, la final es construeix amb «per», «per tal de» o «a fi de» + infinitiu («Estudia per aprovar»).

Com identificar-lo

Pregunta «per a què?» a l'oració principal: la resposta és la subordinada final. I fixa't en el mode: si el «perquè» porta subjuntiu, és final.

Exemples

No el confonguis amb…

No confonguis la final amb la causal: totes dues poden dur «perquè». «T'ho explico perquè ho entenguis» (final, subjuntiu) vs «T'ho explico perquè no ho entens» (causal, indicatiu). I atenció: en català no s'escriu mai *«per a que»; sempre «perquè», «per tal que» o «a fi que».

Analitza la teva pròpia oració en català, gratis i a l'instant, en caixetes o en arbre. L'analitzador de MiSintaxis entén les oracions complexes: subordinades substantives, de relatiu i adverbials, coordinades i comparatives.

Obrir l'analitzador sintàctic Practica ambGoogle Play

Preguntes freqüents

Quins nexes fa servir l'oració final?
«perquè» + subjuntiu, «per tal que», «a fi que»; i «per», «per tal de», «a fi de» + infinitiu quan el subjecte coincideix. Mai *«per a que».
L'oració final va en subjuntiu?
Sí: amb «perquè» final el verb va sempre en subjuntiu («perquè ho sàpigues»). Amb infinitiu no es conjuga («per saber-ho»).
Com distingeixo una final d'una causal?
Pel mode del verb: «perquè» + subjuntiu és final (propòsit); «perquè» + indicatiu és causal (motiu).