El complement directe (CD)
El complement directe és el complement sobre el qual recau directament l'acció del verb.
És un complement argumental dels verbs transitius. A diferència del castellà, en català el CD de persona va normalment SENSE la preposició «a»: «Vaig veure en Joan» (no «a en Joan»), tret dels pronoms forts («Et veig a tu»).
Com identificar-lo
Substitueix-lo per un pronom feble: «el, la, els, les» si és determinat («Vaig comprar el llibre», «El vaig comprar») o «en» si és indeterminat («Menja pomes», «En menja»). També pots passar l'oració a passiva: el CD es converteix en subjecte.
Exemples
- «El professor va explicar la lliçó.» «la lliçó»: «la va explicar».
- «Vaig veure en Joan.» CD de persona sense preposició: «El vaig veure».
- «Menja pomes cada dia.» CD indeterminat: «En menja cada dia».
No el confonguis amb…
No confonguis el CD amb el CI: el CD se substitueix per el/la/els/les (o «en»); el CI, per li/els.
Analitza la teva pròpia oració en català, gratis i a l'instant, en caixetes o en arbre. L'analitzador de MiSintaxis entén les oracions complexes: subordinades substantives, de relatiu i adverbials, coordinades i comparatives.
Preguntes freqüents
- Com distingeixo el CD del CI?
- El CD se substitueix per el/la/els/les si és determinat o per «en» si és indeterminat; el CI, per li/els.
- El CD de persona porta «a» en català?
- Normalment no: «Vaig veure la teva germana». Només porta «a» amb els pronoms forts («a tu», «a mi») i en alguns casos per desfer ambigüitats.