El complement de règim verbal (CRV)
El complement de règim verbal (CRV) és un complement exigit pel verb mitjançant una preposició fixa.
El verb «regeix» una preposició concreta: parlar DE, confiar EN, pensar EN, adonar-se DE, dependre DE.
Com identificar-lo
Se substitueix per un pronom feble: «en» si la preposició és «de» («Parla del viatge», «En parla») i «hi» en la resta de casos («Confia en els amics», «Hi confia»).
Exemples
- «El germà d'en Joan va parlar del seu viatge.» CRV de «parlar de»: «En va parlar».
- «Confien que tot anirà bé.» CRV oracional: la preposició «en» cau davant de la conjunció «que».
No el confonguis amb…
No és un circumstancial: el de règim l'exigeix el verb i no es pot suprimir sense que l'oració quedi coixa. Recorda també la caiguda de preposició: davant de la conjunció «que», la preposició cau («Confia en la sort», però «Confia que tot anirà bé»).
Errors freqüents
És un dels complements on més es falla, perquè s'assembla a un circumstancial de lloc. Un altre error: mantenir la preposició davant de «que» (com fa el castellà), quan en català normatiu cau.
Analitza la teva pròpia oració en català, gratis i a l'instant, en caixetes o en arbre. L'analitzador de MiSintaxis entén les oracions complexes: subordinades substantives, de relatiu i adverbials, coordinades i comparatives.
Preguntes freqüents
- És el mateix que un circumstancial?
- No: el de règim l'exigeix el verb amb una preposició fixa; el circumstancial és opcional.