L'oració subordinada substantiva
L'oració subordinada substantiva, o les subordinades substantives, en plural, exerceix dins de la principal una funció pròpia d'un substantiu.
Pot ser subjecte, complement directe, complement de règim, atribut o complement del nom. Sol anar amb «que», un interrogatiu o un infinitiu.
Com identificar-lo
Es pot substituir per «això»: «Va dir que vindria» → «Va dir això».
Exemples
- «És admirable que hagi donat els beneficis.» Subordinada substantiva de subjecte.
- «Assegura que el tren arribarà aviat.» Subordinada substantiva de CD.
Errors freqüents
En català, davant de la conjunció «que» les preposicions cauen: «Estic segur QUE vindrà», «Es queixa QUE fa fred» (i no *«segur de que», *«es queixa de que»). El castellà, en canvi, manté la preposició («seguro de que»).
Analitza la teva pròpia oració en català, gratis i a l'instant, en caixetes o en arbre. L'analitzador de MiSintaxis entén les oracions complexes: subordinades substantives, de relatiu i adverbials, coordinades i comparatives.
Preguntes freqüents
- Quina funció fa?
- La d'un substantiu: subjecte, CD, C. de règim, atribut…