MiSintaxis MiSintaxis Google Play

Els valors del pronom «es/se»

Els valors del pronom «es/se» són un dels temes estrella de la sintaxi a l'ESO i el batxillerat. El pronom «es» pot tenir cinc valors diferents, i distingir-los és pregunta habitual d'examen. Aquí tens els 5 valors amb exercicis resolts, i un apunt sobre els pronoms «en» i «hi».

Els cinc valors del pronom «es/se»: 1) REFLEXIU, el subjecte fa i rep l'acció; funciona com a CD («En Joan es pentina») o CI («En Joan es renta les mans»). 2) RECÍPROC, dos o més subjectes intercanvien l'acció: «L'Anna i en Lluís s'escriuen cartes» (CI). 3) PRONOMINAL, part d'un verb pronominal (penedir-se, queixar-se, atrevir-se, anar-se'n): «Es va penedir»; no fa cap funció, s'analitza amb el verb. 4) PASSIVA REFLEXA (o passiva pronominal), amb subjecte pacient: «Es venen pisos» (els pisos són venuts); marca de passiva. 5) IMPERSONAL, sense subjecte: «Es viu bé aquí»; marca d'impersonalitat. El pronom pren les formes es, se, s' o 's segons el context fonètic (es renta, se sap, s'adona, rentar-se).

Com identificar-lo

Mètode de descart per a l'examen: ① El verb no existeix sense «es»? (penedir-se) → pronominal. ② Hi pots afegir «a si mateix»? → reflexiu. ③ «L'un a l'altre»? → recíproc. ④ Hi ha un subjecte pacient que concorda amb el verb? («Es ven un pis» / «Es venen pisos») → passiva reflexa. ⑤ No hi ha subjecte possible i el verb va en 3a persona del singular? → impersonal.

Exemples

No el confonguis amb…

La distinció més difícil: passiva reflexa vs impersonal. En la passiva reflexa hi ha un subjecte pacient que concorda amb el verb («Es venen PISOS», plural). En la impersonal el verb va sempre en 3a persona del singular i no hi ha subjecte («Es va atendre els ferits»: «els ferits» és CD, no subjecte). I una diferència clau amb el castellà: el català NO té el «se» variant de «le». La combinació castellana «se lo di» es diu en català «li ho vaig donar» o «l'hi vaig donar», amb «li», mai amb «es».

Errors freqüents

L'error clàssic: assignar funció sintàctica (CD/CI) als «es» que no en tenen (pronominal, passiva reflexa, impersonal). Un altre error: traduir mentalment del castellà i buscar-hi un «se» variant de «le», que en català no existeix. I no t'oblidis dels verbs pronominals amb «en» i «hi» lexicalitzats (anar-se'n, sortir-se'n, veure-s'hi): aquests «en» i «hi» tampoc no fan cap funció.

Analitza la teva pròpia oració en català, gratis i a l'instant, en caixetes o en arbre. L'analitzador de MiSintaxis entén les oracions complexes: subordinades substantives, de relatiu i adverbials, coordinades i comparatives.

Obrir l'analitzador sintàctic Practica ambGoogle Play

Vols saber-ne més?

Als exàmens sol demanar-se identificar el valor del pronom «es» en una oració concreta i justificar-lo. La justificació val tant com l'etiqueta: digues sempre la prova que has aplicat (concordança, «a si mateix», «l'un a l'altre»...). Recorda també els altres pronoms febles: «en» substitueix CD indeterminats i complements amb «de»; «hi» substitueix CC de lloc i complements amb altres preposicions.

Preguntes freqüents

Quants valors té el pronom «es» en català?
Cinc en la classificació escolar habitual: reflexiu, recíproc, pronominal, passiva reflexa i impersonal. Alguns llibres hi afegeixen matisos (com el «se» mitjà).
Com distingeixo la passiva reflexa de la impersonal?
Prova de concordança: canvia el nombre de l'element dubtós. Si el verb canvia amb ell («Es ven un pis» / «Es venen pisos»), és subjecte i, per tant, passiva reflexa. Si el verb no canvia, és impersonal.
En català hi ha el «se» variant de «le» del castellà?
No: la combinació castellana «se lo di» es diu «li ho vaig donar» o «l'hi vaig donar». El pronom de CI es manté («li», «els») i no es transforma mai en «es».
El «es» dels verbs pronominals té funció sintàctica?
No: forma part del verb (penedir-se, queixar-se, anar-se'n) i s'analitza amb ell com a nucli del predicat.
I els pronoms «en» i «hi»?
Són pronoms febles propis del català: «en» substitueix CD indeterminats («En menjo») i complements amb «de» («En parla»); «hi» substitueix CC de lloc («Hi viu») i complements amb altres preposicions («Hi confia»).