Com sé si és CD o CI?

Substitueix per pronom feble: si admet «el/la/els/les» o «en», és CD; si només admet «li/els», és CI. I confirma-ho amb la passiva: només el CD pot convertir-se en subjecte pacient.

«Els» sempre indica CI?

No: «els» també és el pronom de CD masculí plural. Mira què substitueix: si substitueix un sintagma amb «a» (el destinatari), és CI; si substitueix el sintagma que rep l'acció, és CD.

Pot haver-hi CI sense CD a l'oració?

Sí: «Li vaig somriure», «A la Maria li agrada el cinema» (on «el cinema» és subjecte, no CD).

Els complements amb «per a» són CI?

No: «Vaig comprar un regal per a la meva mare» porta un complement de destinatari, no un CI (no es duplica amb «li»).

Diferència entre complement directe i indirecte

Distingir el complement directe (CD) del complement indirecte (CI) és el dubte més freqüent de l'anàlisi sintàctica. Aquí tens els trucs definitius amb pronoms febles, els casos trampa i exercicis resolts.

El CD rep directament l'acció del verb (què + verb?); el CI designa el destinatari o beneficiari (a qui?). En català, el CD va normalment sense preposició (fins i tot el de persona) i el CI va sempre amb «a».

Com identificar-lo

TRUC 1, Substitució per pronom feble: el CD se substitueix per «el, la, els, les» si és determinat («Vaig veure la teva germana», «La vaig veure») o per «en» si és indeterminat («Vaig comprar pomes», «En vaig comprar»); el CI, per «li» o «els» («Vaig donar el llibre a la Maria», «Li vaig donar el llibre»). TRUC 2, Pas a passiva: el CD es converteix en subjecte pacient («El professor va explicar la lliçó», «La lliçó va ser explicada»); el CI no canvia. TRUC 3, La preposició: si el sintagma va sense preposició, no pot ser CI; el CI porta sempre «a».

Exemples

«Vaig comprar un regal.» CD indeterminat: «En vaig comprar un». Passiva: «Un regal va ser comprat».
«Vaig veure la teva germana al parc.» CD de persona sense preposició: «La vaig veure».
«Vaig lliurar les claus al porter.» CD «les claus» («les vaig lliurar») + CI «al porter» («li vaig lliurar»).
«A la meva mare li agraden molt les flors.» Compte! «a la meva mare» és CI, i «les flors» és el SUBJECTE (concorda: agradeN).
«Vaig escriure una carta als meus avis.» CD «una carta» + CI «als meus avis» («els vaig escriure»).
«Vaig telefonar a la Marta.» CI: «Li vaig telefonar». En català normatiu, «telefonar» i «trucar» regeixen CI, a diferència del castellà «llamar».

No el confonguis amb…

La trampa del pronom «els»: és alhora CD masculí plural («Els vaig veure») i CI plural de tots dos gèneres («Els vaig donar el llibre», a ells o a elles). El CI plural femení és «els», NO «les»: dir «Les vaig donar el llibre» per a un CI femení és incorrecte.

Errors freqüents

Error 1: posar «a» davant del CD de persona per interferència del castellà («Vaig veure a en Joan» és incorrecte); en català el CD de persona va sense preposició. Error 2: fer servir «les» com a CI femení plural; el CI plural és sempre «els». Error 3: analitzar com a CI els sintagmes amb «per a»; són complements de destinatari o circumstancials.

Analitza la teva pròpia oració en català, gratis i a l'instant, en caixetes o en arbre. L'analitzador de MiSintaxis entén les oracions complexes: subordinades substantives, de relatiu i adverbials, coordinades i comparatives.

Obrir l'analitzador sintàctic Practica ambGoogle Play

Preguntes freqüents

Com sé si és CD o CI?: Substitueix per pronom feble: si admet «el/la/els/les» o «en», és CD; si només admet «li/els», és CI. I confirma-ho amb la passiva: només el CD pot convertir-se en subjecte pacient.
«Els» sempre indica CI?: No: «els» també és el pronom de CD masculí plural. Mira què substitueix: si substitueix un sintagma amb «a» (el destinatari), és CI; si substitueix el sintagma que rep l'acció, és CD.
Pot haver-hi CI sense CD a l'oració?: Sí: «Li vaig somriure», «A la Maria li agrada el cinema» (on «el cinema» és subjecte, no CD).
Els complements amb «per a» són CI?: No: «Vaig comprar un regal per a la meva mare» porta un complement de destinatari, no un CI (no es duplica amb «li»).