El terme (T) de la preposició
En sintaxi, el terme (abreujat T) és la part del sintagma preposicional que va després de la preposició: a «de fusta», la preposició és «de» i el terme és «fusta».
Tot sintagma preposicional (SPrep) té dues parts: l'enllaç o director (la preposició) i el terme (allò que la preposició introdueix). El terme sol ser un sintagma nominal, però també pot ser un adverbi («des d'aquí»), un infinitiu («per aprovar») o una oració subordinada («perquè aprovis»).
Com identificar-lo
Localitza la preposició: tot el que introdueix i en depèn és el terme. A l'anàlisi, la preposició s'etiqueta com a E (enllaç) o Prep., i la resta com a T (terme).
Exemples
- «La casa de fusta és antiga.» SPrep «de fusta»: E = «de», T = «fusta».
- «Confia en els seus amics.» SPrep «en els seus amics»: E = «en», T = «els seus amics» (SN).
- «Va venir de molt lluny.» T adverbial: «molt lluny».
- «Estudia per aprovar.» T d'infinitiu: «aprovar».
No el confonguis amb…
No confonguis el terme amb el complement del nom: el CN és la FUNCIÓ que fa el SPrep sencer («la casa de fusta»); el terme és la PART INTERNA del SPrep («fusta»).
Analitza la teva pròpia oració en català, gratis i a l'instant, en caixetes o en arbre. L'analitzador de MiSintaxis entén les oracions complexes: subordinades substantives, de relatiu i adverbials, coordinades i comparatives.
Preguntes freqüents
- Què és el terme en l'anàlisi sintàctica?
- La part del sintagma preposicional que segueix la preposició. A «de fusta», el terme és «fusta».
- El terme és sempre un substantiu?
- No: pot ser un sintagma nominal, un adverbi, un infinitiu o una oració subordinada.
- Com s'abreuja?
- T (terme). La preposició s'abreuja E (enllaç), D (director) o Prep., segons el llibre de text.