El complement predicatiu
El complement predicatiu és un complement que es refereix alhora al verb i a un substantiu (el subjecte o el complement directe), amb el qual concorda.
Apareix amb verbs predicatius (no copulatius) i sol ser un adjectiu que concorda en gènere i nombre amb el substantiu a què es refereix.
Exemples
- «Els nens van arribar cansats.» «cansats» es refereix al subjecte i al verb.
- «Van nomenar la Laura directora.» Predicatiu del CD: «directora». Fixa-t'hi: el CD «la Laura» va sense preposició.
No el confonguis amb…
A diferència de l'atribut, el predicatiu va amb un verb que sí que té significat ple: «Els nens van arribar cansats».
Analitza la teva pròpia oració en català, gratis i a l'instant, en caixetes o en arbre. L'analitzador de MiSintaxis entén les oracions complexes: subordinades substantives, de relatiu i adverbials, coordinades i comparatives.
Preguntes freqüents
- Quina diferència hi ha entre atribut i predicatiu?
- L'atribut va amb verb copulatiu; el predicatiu, amb verb predicatiu.