MiSintaxis MiSintaxis Google Play

El complement circumstancial (CC)

El complement circumstancial (CC) és el complement que aporta informació addicional sobre les circumstàncies en què es fa l'acció del verb: lloc, temps, manera, causa, finalitat, quantitat, companyia o instrument.

És opcional: es pot suprimir sense que l'oració deixi de ser gramaticalment correcta. Pot ser un adverbi, un sintagma nominal o un sintagma preposicional. Molts CC es poden substituir pels pronoms febles «hi» o «en». A diferència del complement de règim, el verb no l'exigeix amb una preposició fixa.

Com identificar-lo

Pregunta al verb: on? (lloc), quan? (temps), com? (manera), per què? (causa), per a què? (finalitat), quant? (quantitat), amb qui? (companyia), amb què? (instrument). La resposta és el CC.

Exemples

No el confonguis amb…

No confonguis el CC amb el complement de règim verbal (CRV): el CRV l'exigeix el verb amb preposició fixa («confiar EN»); el CC és opcional i el verb no el fixa.

Errors freqüents

L'error més habitual és confondre el CC de causa («per la pluja») amb el complement de règim («depèn de tu»). El CC es pot suprimir; el CRV no.

Analitza la teva pròpia oració en català, gratis i a l'instant, en caixetes o en arbre. L'analitzador de MiSintaxis entén les oracions complexes: subordinades substantives, de relatiu i adverbials, coordinades i comparatives.

Obrir l'analitzador sintàctic Practica ambGoogle Play

Preguntes freqüents

Quants tipus de complement circumstancial hi ha?
Els més comuns són: lloc, temps, manera, causa, finalitat, quantitat, companyia i instrument. D'altres menys freqüents: negació, afirmació, condició i concessió.
El CC es pot treure de l'oració?
Sí: és opcional. «Estudia molt» i «Estudia» són totes dues gramaticalment correctes.
Quina diferència hi ha entre el CC i el complement de règim?
El complement de règim l'exigeix el verb amb una preposició fixa («confiar EN», «dependre DE») i no es pot suprimir sense que l'oració quedi incompleta. El CC és opcional.