El vocatiu
El vocatiu és la paraula o el grup amb què cridem o ens adrecem a un interlocutor.
Va aïllat per comes i no fa cap funció dins de l'oració (ni subjecte ni complement). Fixa-t'hi: en funció de vocatiu, el nom propi va sense article personal («Maria, vine!», i no «La Maria, vine!»).
Com identificar-lo
Es pot treure sense que l'oració perdi sentit sintàctic; sempre va entre comes.
Exemples
- «Maria, vine aquí.» Vocatiu «Maria» (sense article personal).
Analitza la teva pròpia oració en català, gratis i a l'instant, en caixetes o en arbre. L'analitzador de MiSintaxis entén les oracions complexes: subordinades substantives, de relatiu i adverbials, coordinades i comparatives.
Preguntes freqüents
- El vocatiu és el subjecte?
- No: el vocatiu no és subjecte ni complement; queda fora de l'estructura oracional.